ELS TROBADORS SARA VIDAL MALLO :)
Guillem de Cabestany (?-1212...)
cavaller de la comarca del Rossell. Un home molt agradable i molt famós en armes, cortesia i servei., estimava una dama que es deia na Saurimonda (sobre ella cantava i feia les seves cançons). I la dama, l'estimava a ell. Però la dama era casada, i li van dir al seu espòs, que va fer guardar-la, a més va matar a Guillem. Li va fer treure el cor i li va fer tallar el cap el va portar a casa seva i va rostir el cor, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan va haver acabat li va dir que era el cor de Guillem, va perdre la oïda la vista. Quan va tornar del xoc va dir que no tornaria a menjar mai, llavor el seu espòs ho sentí, va voler matar-la; però ella es va llençar pel balcó i va morir. D’això se’n va assabentar el rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. i va destruir tots els castells de l’espòs, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. va recollir a Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument en el que va fer dibuixar com havien mort .L’espòs va morir a la presó del rei.
Aquesta història és probablement fictícia ja que hi ha documents de l’època(que es va estendre per Europa dels segles XII al XIV amb diverses variacions i atribuïda a diversos personatges) que consten per exemple que el rei d’Aragó va morir abans de que la dama i l’espòs es casessin.
D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa), i dues d'atribució dubtosa.
dilluns, 23 de novembre del 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
Exercici 1. Irene Dalmases
- A les pàgines 90-92 del llibre de text es parla dels gèneres trobadorescos. Amplieu la informació sobre el gènere de la cançó.
La cançó era el gènere a través del qual els trobadors expressaven els seus sentiments. El tema principal és l’amor cortès.Aquest amor té el mateix significat que l’amor dels nostres dies però afegin-li el valor de l’aliança. En aquest cas, l’ aliança significa que el trobador intentará aconseguir algun tipus de tracte beneficiós de tipus material.
Aquest tipus d’amor és donat per un home que viu a la cort ,el trobador(se l’anomena om/hom) i té les característiques d’un ideal humà de refinament i de valors espirituals i característiques com la lleialtat,la generositat, la valentia... cap a una dona casada (sovint se l’anomena midons), ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica. D’aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge, d’aquesta manera, apart de una relació amorosa, també s’estableix una relació social, ja que com que la dama está en una posició social superior a la del seu om, li pot concedir favors materials.
La dama acostuma a ser inaccesible i el trobador ha de alagar molt a la dama per aconseguir el premi. En aquest procés trobem conceptes propis de la educació cortesana, com son: largueza- generositat moral- enfront de avareza, escarsetatmezura- equilibri, moderació-, pròpia de la persona de seny i que implica el domini d'un mateix i certa humilitat.Discreció en la dama (ensenhamen- bona educació- en el trobador).Un terme molt freqüent és el de joi-terme díficil de traduir que es correspon a una mena d'alegria, d'exaltació interior, associada molt sovint a la primavera o a la presència o record de la dama.
Apart de l’om i midons hi ha altres personatges, que són el gilós, és a dir, el marit de la dama i per unaltra banda tenim els lauzengiers, són els trobadors que la dama no vol i per tant es dediquen a posar gelós al marit.
Tipus d’enamorats segon la dama:
- Fenhedor (tímid): no s’atreveix a parlar directament a la dama
- Pregador (suplicant): la dama li dóna ánims per expressar el seu amor
- Entendedor (enamorat tolerant): la dama li dóna penyores d’amor
- Drutz (amic,amant): plenament acceptat per la dama
La majoria dels casos es dóna el primer cas, en el qual, un petit detall de la dama cap al vasall, així com una mirada o una paraula, és tot el que pota conseguir el enamorat de la seva dama i encara és massa.
D’altra banda, l’últim cas es dóna en molt poques ocasions. Es quan hi ha una acció amorosa real entre el vassall i la dama, llavors es dóna la famosa albada.
La cançó era el gènere a través del qual els trobadors expressaven els seus sentiments. El tema principal és l’amor cortès.Aquest amor té el mateix significat que l’amor dels nostres dies però afegin-li el valor de l’aliança. En aquest cas, l’ aliança significa que el trobador intentará aconseguir algun tipus de tracte beneficiós de tipus material.
Aquest tipus d’amor és donat per un home que viu a la cort ,el trobador(se l’anomena om/hom) i té les característiques d’un ideal humà de refinament i de valors espirituals i característiques com la lleialtat,la generositat, la valentia... cap a una dona casada (sovint se l’anomena midons), ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica. D’aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge, d’aquesta manera, apart de una relació amorosa, també s’estableix una relació social, ja que com que la dama está en una posició social superior a la del seu om, li pot concedir favors materials.
La dama acostuma a ser inaccesible i el trobador ha de alagar molt a la dama per aconseguir el premi. En aquest procés trobem conceptes propis de la educació cortesana, com son: largueza- generositat moral- enfront de avareza, escarsetatmezura- equilibri, moderació-, pròpia de la persona de seny i que implica el domini d'un mateix i certa humilitat.Discreció en la dama (ensenhamen- bona educació- en el trobador).Un terme molt freqüent és el de joi-terme díficil de traduir que es correspon a una mena d'alegria, d'exaltació interior, associada molt sovint a la primavera o a la presència o record de la dama.
Apart de l’om i midons hi ha altres personatges, que són el gilós, és a dir, el marit de la dama i per unaltra banda tenim els lauzengiers, són els trobadors que la dama no vol i per tant es dediquen a posar gelós al marit.
Tipus d’enamorats segon la dama:
- Fenhedor (tímid): no s’atreveix a parlar directament a la dama
- Pregador (suplicant): la dama li dóna ánims per expressar el seu amor
- Entendedor (enamorat tolerant): la dama li dóna penyores d’amor
- Drutz (amic,amant): plenament acceptat per la dama
La majoria dels casos es dóna el primer cas, en el qual, un petit detall de la dama cap al vasall, així com una mirada o una paraula, és tot el que pota conseguir el enamorat de la seva dama i encara és massa.
D’altra banda, l’últim cas es dóna en molt poques ocasions. Es quan hi ha una acció amorosa real entre el vassall i la dama, llavors es dóna la famosa albada.
dissabte, 21 de novembre del 2009
dimecres, 18 de novembre del 2009
dilluns, 16 de novembre del 2009
divendres, 13 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)