llengua catalana

sandra

2010-05-23T08:23:00.000-07:00

Miguel hernandez

View more documents from sisasisa.

sandra

2010-05-23T04:28:00.000-07:00

Miguel hernandez

View more presentations from sisasisa.

exercici 10 - IRENE DALMASES

2010-05-16T06:53:00.000-07:00

Llegeix atentament aquests poemes d'Espriu.

- Classifica'ls amb l'ajut del quadre d'acord amb els registres estudiats. Digues, per tant, en cada cas, si es tracta de poesia elegíaca,satírica o civil.

Text: B
Poesia: Satírica
Amb el recurs de la ironia es retrata la postguerra, època caracteritzada per la degradació de les condicions de vida, la misèria i la llibertat controlada pels ciutadans.

Text: C
Poesia: Elegíaca
Petita elegia d'un món i un temps feliços que s'han perdut per sempre i que només es recuperen gràcies a la memòria i el record.

Text: A
Poesia: Civil
El poema proclama la necessitat de superar l'Espanya de la dictadura del general Franco mitjançant la recuperació dels valors del diáleg i el respecte mutu entre els diversos pobles de l'Estat espanyol.

Salvador Espriu - IRENE DALMASES

2010-05-16T06:52:00.000-07:00

Salvador espriu

View more presentations from guest53f40a.

POWER POINT SALVADOR ESPRIU, SARA VIDAL

2010-05-10T07:42:00.001-07:00

POWER POINT SALVADOR ESPRIU

Publish at Calaméo or browse others.

SALVADOR ESPRIU (treball sencer), SARA VIDAL MALLO

2010-05-10T07:30:00.001-07:00

SALVADOR ESPRIU SARA VIDAL MALLO

Publish at Calaméo or browse others.

sandra

2010-05-10T05:57:00.000-07:00

Salvador espriu

View more documents from gueste2dbd48.

sandra

2010-05-10T05:19:00.001-07:00

Salvador espriu

View more presentations from gueste2dbd48.

2010-04-06T13:46:00.000-07:00

http://www.slideshare.net/saravm/sara-vidal-mallo-avantguardisme-1er-batx-artistic

Avantguardisme Irene Dalmases

2010-04-06T12:55:00.000-07:00

Futurisme

View more documents from inndalcea.

sandra

2010-03-22T08:41:00.001-07:00

AVANTGUARDISME[1]

Publish at Calaméo or browse others.

2010-03-22T00:34:00.000-07:00

2010-03-18T00:58:00.001-07:00

Narcís Oller i Joan Margall - Aida.

2010-02-27T05:06:00.000-08:00

Narcís Oller i Joan Maragall.

View more documents from guest84de50.

Àngel Guimerá. Irene Dalmases

2010-02-22T12:08:00.000-08:00

àNgel guimerá i narcís oller exercici 3

View more documents from inndalcea.

SARA VIDAL MALLO VISIONS I CANTS JOAN MARAGALL 1er BATXILLERAT ARTISTIC

2010-02-21T12:12:00.000-08:00

SARA VIDAL MALLO VISIONS I CANTS JOAN MARAGALL 1er BATXILLERAT ARTISTIC

Publish at Calaméo or browse others.

SARA VIDAL MALLO NARCIS OLLER 1er ARTISTIC

2010-02-21T07:01:00.001-08:00

SARA VIDAL MALLO NARCIS OLLER 1er ARTISTIC

Publish at Calaméo or browse others.

sandra

2010-02-20T05:44:00.000-08:00

Poesia Modernista

View more documents from gueste2dbd48.

2010-01-24T12:31:00.000-08:00

sandra

View more documents from gueste2dbd48.

2010-01-22T12:59:00.000-08:00

Oda a la Patria. Irene Dalmases

2010-01-20T23:46:00.000-08:00

Oda A La Patria

View more documents from guest3886fe3.

2010-01-18T11:57:00.000-08:00

jacint verdaguer / sara i sandra

View more documents from gueste2dbd48.

Renaixença; Aida

2010-01-14T00:00:00.001-08:00

La renaixença - Aida

View more documents from guestca7bc41.

Sara Vidal Mallo Català Decadència Segona part

2009-12-20T09:38:00.000-08:00

Català Decadència segona part

Publish at Calaméo or browse others.

ApartatB - Aida

2009-12-16T23:56:00.000-08:00

ApartatB - Aida

View more documents from guestca7bc41.

Decadència Sara Vidal Mallo

2009-12-16T23:37:00.000-08:00

català Decadència

Publish at Calaméo or browse others.

exercicis decadència. Irene Dalmases

2009-12-14T12:06:00.000-08:00

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?

- Període de temps de l’Edat Mitjana marcat per la crisi política i económica que va tenir repercusió en la literatura.

- Els segles XVI, XVII i XVIII

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana

- La castellanització de l’aristocràcia catalana, que actuava influïda pels usos lingüístics de la cort dels Àustries.

- La desconfiança envers la propia llengua per part dels escriptors catalans, que la consideraven antiquada i medievalitzant

- L’acceleració de la fragmentació dialectal, afavorida per la manca d’elements cohesionadors i de models literaris vàlids.

- La persecució política de la llengua, que es va produir a la Catalunya Nord a partir de 1700 i al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears arran els decrets de Nova Planta.

la decadencia

2009-12-14T10:30:00.000-08:00

sandra

View more documents from gueste2dbd48.

Decandecia, Aida

2009-12-14T06:45:00.000-08:00

Catalan

View more documents from guest661f7d.

2009-12-13T05:25:00.000-08:00

He intentat de mil maneres poder penjar el meu treball en condicions , no he pogut, el slideshare no respon, de fet he tingut que crear UN ALTRE correu electrònic per poder crear un altre compte de slideshare, per a que desprès em doni tota l'estona error. Al meu grup hem creat més de sis comptes diferents per a poder entrar, això no funciona.
Finalment he decidit imprimir el meu treball, el presentaré dilluns, imprès, també el portaré en un pendrive per si un cas.
Torno a repetir que no em sembla bé que tinguem que fet tota la feina a partir de blogs i demés, m'ha portat tot un matí intentar penjar aquest document, i a part de l'assignatura de català i catellà hi ha més deures.
Sara.

2009-11-23T07:22:00.000-08:00

ELS TROBADORS SARA VIDAL MALLO :)
Guillem de Cabestany (?-1212...)
cavaller de la comarca del Rossell. Un home molt agradable i molt famós en armes, cortesia i servei., estimava una dama que es deia na Saurimonda (sobre ella cantava i feia les seves cançons). I la dama, l'estimava a ell. Però la dama era casada, i li van dir al seu espòs, que va fer guardar-la, a més va matar a Guillem. Li va fer treure el cor i li va fer tallar el cap el va portar a casa seva i va rostir el cor, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan va haver acabat li va dir que era el cor de Guillem, va perdre la oïda la vista. Quan va tornar del xoc va dir que no tornaria a menjar mai, llavor el seu espòs ho sentí, va voler matar-la; però ella es va llençar pel balcó i va morir. D’això se’n va assabentar el rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. i va destruir tots els castells de l’espòs, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. va recollir a Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument en el que va fer dibuixar com havien mort .L’espòs va morir a la presó del rei.

Aquesta història és probablement fictícia ja que hi ha documents de l’època(que es va estendre per Europa dels segles XII al XIV amb diverses variacions i atribuïda a diversos personatges) que consten per exemple que el rei d’Aragó va morir abans de que la dama i l’espòs es casessin.
D'aquest trobador es conserven set cançons segures, una de les quals figura entre les més belles i repetides de la literatura dels trobadors: Lo dous cossire (La dolça tristesa), i dues d'atribució dubtosa.

Sirventès (Trobadors) - Aida

2009-11-22T11:10:00.000-08:00

Sirventès (Trobadors) - Aida

View more documents from guest661f7d.

Exercici 1. Irene Dalmases

2009-11-22T10:04:00.000-08:00

- A les pàgines 90-92 del llibre de text es parla dels gèneres trobadorescos. Amplieu la informació sobre el gènere de la cançó.

La cançó era el gènere a través del qual els trobadors expressaven els seus sentiments. El tema principal és l’amor cortès.Aquest amor té el mateix significat que l’amor dels nostres dies però afegin-li el valor de l’aliança. En aquest cas, l’ aliança significa que el trobador intentará aconseguir algun tipus de tracte beneficiós de tipus material.

Aquest tipus d’amor és donat per un home que viu a la cort ,el trobador(se l’anomena om/hom) i té les característiques d’un ideal humà de refinament i de valors espirituals i característiques com la lleialtat,la generositat, la valentia... cap a una dona casada (sovint se l’anomena midons), ja que únicament d'aquesta manera adquireix categoria jurídica. D’aquesta manera es reprodueix la situació pròpia del vassallatge, d’aquesta manera, apart de una relació amorosa, també s’estableix una relació social, ja que com que la dama está en una posició social superior a la del seu om, li pot concedir favors materials.
La dama acostuma a ser inaccesible i el trobador ha de alagar molt a la dama per aconseguir el premi. En aquest procés trobem conceptes propis de la educació cortesana, com son: largueza- generositat moral- enfront de avareza, escarsetatmezura- equilibri, moderació-, pròpia de la persona de seny i que implica el domini d'un mateix i certa humilitat.Discreció en la dama (ensenhamen- bona educació- en el trobador).Un terme molt freqüent és el de joi-terme díficil de traduir que es correspon a una mena d'alegria, d'exaltació interior, associada molt sovint a la primavera o a la presència o record de la dama.

Apart de l’om i midons hi ha altres personatges, que són el gilós, és a dir, el marit de la dama i per unaltra banda tenim els lauzengiers, són els trobadors que la dama no vol i per tant es dediquen a posar gelós al marit.

Tipus d’enamorats segon la dama:
- Fenhedor (tímid): no s’atreveix a parlar directament a la dama
- Pregador (suplicant): la dama li dóna ánims per expressar el seu amor
- Entendedor (enamorat tolerant): la dama li dóna penyores d’amor
- Drutz (amic,amant): plenament acceptat per la dama

La majoria dels casos es dóna el primer cas, en el qual, un petit detall de la dama cap al vasall, així com una mirada o una paraula, és tot el que pota conseguir el enamorat de la seva dama i encara és massa.
D’altra banda, l’últim cas es dóna en molt poques ocasions. Es quan hi ha una acció amorosa real entre el vassall i la dama, llavors es dóna la famosa albada.